“ORACIO, DESPEDIDA I TANCAMENT”
Els majors del lloc recordaran esta frase, eren temps de TVE en blanc i negre, eixes tres paraules servien per a donar pas al tancament d'emissió, la música com no podia ser d'una atra manera era l'Himne Nacional d'Espanya ; molt ha plogut des de llavors i els que vivirem aquells temps ya tenim certa edat, i qui açò subscriu afortunada o desgraciadament pertany a eixa época. Vos preguntareu que a qué ve a conte este comentari, la resposta és llògica, als meus setenta y dos anys, crec que ya ha aplegat l'hora de tancar un cicle de la meua vida dedicat casi per complet al “TEATREFALLER”. Si, amics, en tots estos anys si d'alguna cosa puc presumir és de la meua honestitat i dedicació a intentar donar a conéixer i posar el meu menut gra d'arena en favor d'eixa desconeguda i moltes voltes vituperada per desconeiximent, faceta del món faller, si ho he conseguit o no el temps ho dirà.
Bufen nous vents en la meua vida, vents d'esperança en conseguir que una personeta que fa poc més de dos anys entrá en la meua vida, la meua AMERICA-NETA, com yo la cride, la meua princesa LEIA-VICENTA aplegue a ser una persona en molt futur, que conseguixca ser una dòna inteligent, treballadora, lleal, en definitiva que la seua persona tinga valors, i especialment que lluite per la seua LLIBERTAT personal i per la de VALÉNCIA, eixos valors que per desgràcia s'estan perdent sino s'han perdut ya en la nostra societat valenciana. Pero sobretot posaré tot el meu encabotament en conseguir lliurar-la d'este nazi onal-pancatalanisme que nos intenta dominar, afortunadament per ad ella i per al seu pare, quan complixca la seua majoria d'edat, i si pot ser abans, volarà cap al país que la va vore nàixer la Republica dels EEUU d'Amèrica, fins a llavors i mentes el seu yayo vixca vaig a conseguir lliurar-la de la trampa en el que estan caent tants i tants valencians, fer lo contrari seria cometre un delicte d'alta traïció a la terra que l'ha acollit i sobretot a la meua dòna, la seua yaya VICENTA lluitadora per la llibertat de Valéncia fins a la seua mort, i que tant i tant em va ajudar mentres va viure, especialment en els moltíssims moments que vaig estar a punt de tirar la tovalla, sino haguera segut per ella TEATREFALLER fa molts anys s'haguera dissolt com un “azucarillo”I ya estic fart de sentir obres en un llenguage cada volta mes prop del qui mana el IEC (Institut d’estudis Catalans) perque un elevadíssim número de grups teatrals fallers que o no saben o no volen saber que la famosa “Lley d’us i ensenyament” no obliga ni a particulars ni a entitats privades com son les comissions falleres. (Un poble que oblida la seua historia està condenat a repertir-la).
Dit açò solament em queda despedir-me de totes les persones tant majors com infantils, que formen la gran familia del TEATREFALLER, començant per tots aquells que durant tots estos anys ha format part de la DELEGACIÓ DE CULTURA DE JCF, sempre, sempre facilitant-me el treball, fins a l'ultim component dels grups teatrals de les diferents comossions participants en el concurs, lo mateix siguen “Miistes com Otristes”, (PPBA “dixit”), vos desige a tots lo millor, menció especial a les comissions falleres de SEVILLA- *DENIA, i *NORT – DR. *ZAMENHOFF, pels premis otorgats a la meua persona i que ocupen un lloc especial en el saló de la meua casa. Per ultim no puc ni dec oblidar als meus colaboradors, en primer lloc a la gran encara que desconeguda gran actriu de TEATRE FALLER, NA PAQUI PEREZ DE IBORRA, al meu fill JOAN ENRIC, per les cridades a deshores de la matinada per a que em traguera de cagades que yo havia fet i que tot estiguera llest per al mati sigüent, i per ultim en l’orde que no en l’importancia al meu tecnic, JOSEP LLUIS APARICIO, sense el seu soport res habera segut posible.
A tots ¡¡GRACIES MOLTES I BLAVERES GRACIES”
I fins aci TEATREFALLER.COM.
